Inseminació Artificial (IA)

La inseminació artificial va ser el primer mètode de reproducció assistida que es va desenvolupar i és considerada com la tècnica de reproducció assistida menys complexa d’aplicar. Aquest mètode basa la seva efectivitat en tres principis àmpliament establerts:

  1. La selecció espermàtica dels espermatozoides amb més potencial per fecundar
  2. La capacitació in vitro dels espermatozoides, que indueix les modificacions necessàries que han de patir els espermatozoides per poder fecundar a l’òvul
  3. L’escurçament de la distància que separa l’espermatozoide del’òvul, es tracta d’una qüestió física, ja que al depositar els espermatozoides dins de l’úter es redueix significativament la distància que han de recórrer els espermatozoides per trobar l’òvul respecte a la reproducció per vies naturals, i d’aquesta manera augmenten les probabilitats que tots dos gàmetes es trobin.

PROCEDIMENT

A nivell metodològic una inseminació artificial consisteix en la deposició d’una mostra de semen, tractada prèviament en el laboratori d’andrologia, a l’interior de l’úter de la dona mitjançant un catèter d’inseminació dissenyat específicament per aquest procediment.

  • TÈCNICA D’INSEMINACIÓ ARTIFICIAL

    L’aplicació de la tècnica d’ inseminació artificial consta de vàries etapes:

    1. Estimulació del cicle ovàric i inducció de l’ovulació: aquesta etapa no és estricament necessària però sí que incrementa les possibilitats d’èxit en el tractament reproductiu. De forma natural la dona només desenvolupa un fol•licle amb un òvul en cada cicle menstrual. Mitjançant l’estimulació del cicle ovàric es possible aconseguir que l’ovari desenvolupi un número més elevat d’òvuls que de forma natural.
      L’estimulació del cicle ovàric consta de dues fases, una primera on s’administren fàrmacs que inhibeixen les hormones del propi cos que regulen el cicle ovàric i així evitar interferències amb l’estimulació posterior, i una segona on s’indueix la proliferació fol•licular mitjançant l’administració d’hormones exògenes. La via d’administració d’aquests medicaments acostuma a ser subcutània i pot ser realitzada per la pròpia pacient.
      Durant l’etapa d’estimulació ovàrica es realitzen controls ecogràfics i anàlisis de sang per controlar el creixement i l’evolució dels fol•licles.
    2. Inducció de l’ovulació: un cop els fol•licles han assolit un número i mida adequats s’indueix l’ovulació mitjançant l’administració via subcutània de l’hormona hCG que promourà la maduració ovocitària i l’ovulació 36-48h després de la seva administració.
    1. Un cop programada la inseminació, es sincronitza amb la recepció de la mostra de semen, que ha de processar-se almenys una hora abans que la inseminació. La preparació de la mostra seminal consisteix en seleccionar i concentrar els espermatozoides amb millor mobilitat. Per això s’utilitzen tècniques de capacitació y preparació seminal que permeten eliminar els espermatozoides morts, immòbils o lents i així optimitzar la qualitat de la mostra que s’utilitzarà per la inseminació.
    2. La inseminació artificial és un procés que no requereix ingrés hospitalari i es realitza a la mateixa consulta ginecològica d’Ueg. Un cop la mostra seminal ha estat processada en el laboratori d’andrologia es carrega en un catèter d’inseminació dissenyat especialment per aquest procediment i el ginecòleg és qui introdueix aquest catèter per la vagina de la pacient i arribant a l’úter, mitjançant recolzament ecogràfic, diposita el contingut del catèter amb els espermatozoides que fecundaran el/s oòcits ovulats.
  • Indicat per:

    En funció de la causa d’infertilitat o situació personal de la pacient la inseminació artificial es pot realitzar amb semen de la parella (Inseminació Artificial amb semen del Cònjuge; IAC) o amb semen de donant (Inseminació Artificial amb semen de Donant; IAD).

  • Inseminación artificial Barcelona

  • Inseminació artificial amb semen del cònjuge (IAC)

    • Parelles en les que l’home presenta defectes lleus o moderats en el semen relacionats amb la concentració, mobilitat o qualitat morfològica.
    • Parelles en les que la dona presenta defectes en la qualitat del moc del cèrvix uterí que dificulta l’ascens dels espermatozoides fins l’úter i les trompes.
    • Parelles en les que la dona presenta problemes d’ovulació, endometriosis no severa o alteracions en les trompes de Fal•lopi que no suposin una obstrucció completa.
    • Parelles amb esterilitat d’origen desconegut (aquelles en les que les proves diagnòstiques resulten normals).
  • Inseminació artificial amb semen de donant (IAD)

    • Parelles en les que l’home presenta mala qualitat seminal o absència d’espermatozoides.
    • Parelles en les que l’home és portador d’una malaltia genètica hereditària que no pot ser detectada en els embrions.
    • Parelles homosexuals.
    • Dones sense parella.