Fecundació in Vitro

  • La fecundació in vitro (FIV) és la tècnica més utilitzada en tractaments de reproducció assistida. Consisteix en simular en el laboratori el que passa de manera natural en el tracte genital femení, des de la fecundació fins als primers estadis de desenvolupament embrionari.

    Pot realitzar-se mitjançant dos procediments diferents: fecundació in vitro convencional o FIV, en el qual els espermatozoides es posen en contacte amb els òvuls i es deixa que la unió succeeixi per si sola; i la microinjecció intracitoplasmàtica o ICSI, en el qual és l’embriòleg qui injecta un espermatozoide a cada ovòcit mitjançant tècniques de micromanipulació.

  • Per a quins pacients està indicat?

    • Parelles en les que la inseminació artificial no ha funcionat.
    • Homes amb mostres seminals que presenten paràmetres de mobilitat i concentració espermàtica reduïda i/o morfologia alterada.
    • Dones amb absència, obstrucció o lesió a les trompes.
    • Dones amb endometriosis avançada o altres alteracions de l’ovulació.
    • Parelles que tot i ser fèrtils, tenen un risc de transmetre alguna alteració cromosòmica o malaltia genètica a la descendència i requereixen l’aplicació del Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP).
  • TÈCNICA FECUNDACIÓ IN VITRO

    La fecundació in vitro consta de diferents etapes:

    1. Estimulació ovàrica.
    2. Punció ovàrica i obtenció dels ovòcits.
    3. Fecundació in vitro dels òvuls amb posterior cultiu dels embrions que s’obtinguin.
    4. Transferència embrionària en el dia 5 de desenvolupament post-fecundació.
    5. Seguiment
  • PROCEDIMIENT FIV

    1. Estimulació del cicle ovàric

    Normalment, una dona produeix un òvul madur en cada cicle menstrual. En la fecundació in vitro s’intenta obtenir un número més elevat d’òvuls estimulant amb hormones els ovaris de la pacient

    Les fases inicials del procés consisteixen en inhibir les hormones pròpies de l’organisme que regulen el cicle ovàric per tal d’evitar interferències en les fases posteriors d’estimulació.

    Posteriorment s’administren per via subcutània hormones que provocaran la proliferació i la maduració dels òvuls. Les dosis són diferents per a cada pacient i, inclús, poden variar en el transcurs del procés d’estimulació depenent de la resposta que s’obtingui.  Per aquesta raó, és molt important que es facin controls continuats, que inclouen anàlisis de sang i ecografies vaginals, per tal de valorar la resposta a la medicació i evitar una hiperestimulació de l’ovari, que podria causar en el pitjor dels casos l’ingrés de la pacient en un centre hospitalari. Aquesta etapa acostuma a tenir una durada aproximada d’entre 12 i 14 dies…

  • 2. Punció ovàrica

    Després d’induir la proliferació dels òvuls i per tant, el creixement dels fol·licles (vesícules de l’ovari a on es troben els òvuls), la pacient ha d’administrar-se una hormona diferent a les anteriors per tal d’induir l’ovulació entre 34 i 36 hores abans de la punció.

    La punció ovàrica es realitza a l’Hospital General de Vic (Ueg Vic) o a la Clínica Sant Josep (Ueg Manresa) a primera hora del matí i no requereix hospitalització. L’obtenció dels ovòcits es realitza mitjançant punció via vaginal sota control ecogràfic i, generalment, amb sedació. Els òvuls són recollits en tubs estèrils i són transportats al laboratori amb total seguretat i temperatura estable.

    Preparació endometrial

    L’objectiu de preparar l’endometri després de la punció és perquè aquest estigui el màxim de receptiu possible als embrions i augmentar les possibilitats de quedar embarassada. Això s’aconsegueix administrant progesterona fins, almenys, haver realitzat la prova d’embaràs a la sang materna. Aquesta preparació comença el dia després de la punció.

  • 3. Què passa al laboratori? fecundació dels ovòcits i posterior cultiu embrionari

    En el laboratori es recullen els ovòcits procedents de la punció. Només aquells que siguin madurs tenen potencial per a ser fecundats.

    Paral·lelament en el laboratori es prepara la mostra de semen procedent de la parella o bé d’un donant i es procedeix a la unió de les dues cèl·lules mitjançant un procés de micromanipulació en el qual s’injecta un espermatozoide dins un òvul madur. Aquesta tècnica es coneix com a ICSI, en anglès “Intra-Cytoplasmic Sperm Injection” o injecció intracitoplasmàtica de l’espermatozoide.  A Ueg, ICSI és la tècnica prioritària.

    Precio fecundación in vitro

    El dia següent s’observen els ovòcits correctament fecundats, fet que es manifesta amb la presència de dos pronuclis. Aquests es mantenen en cultiu per al seu desenvolupament fins el dia 5 post-ICSI, moment en el qual hauríem d’observar un estadi específic del desenvolupament embrionari anomenat “blastocist” i moment en el qual es realitza la transferència embrionària i si procedeix, a la criopreservació (vitrificació) dels embrions restants de bona qualitat.

    A Ueg us volem mantenir informats en tot moment, per això creiem que és molt important la comunicació directa amb els embriòlegs. Estem en plena disponibilitat de respondre als vostres dubtes.  

  • 4. Transferència embrionària i vitrificació

    La transferència embrionària es realitza a la consulta ginecològica de Ueg i normalment no requereix cap tipus d’anestèsia. El procediment és similar a una revisió ginecològica però en aquest cas s’introdueix una cànula especial en el coll de l’úter i es disposen els embrions seleccionats a l’interior.

    Segons la llei nacional, el número màxim d’embrions que es poden transferir és de 3. Moments abans de la transferència s’informa als pacients de la qualitat dels seus embrions i es decideix el nombre d’embrions a transferir. Tots aquells embrions que no s’hagin transferit i siguin considerats de bona qualitat, seràn vitrificats.

    FIV Barcelona

    5. Seguiment

    Aproximadament als 15 dies de la transferència es realitzarà una mesura de l’hormona hCG en sang per a determinar l’existència d’embaràs. Si és positiva, al cap d’una setmana té lloc la primera ecografia per veure el sac embrionari i si tot és correcte, al cap de 15 dies es programa una segona ecografia per verificar l’existència de batec cardíac.

  • Aspectes a tenir en compte

    1. Normalment no tots els oòcits obtinguts a la punció generaran embrions transferibles ni susceptibles de ser congelats.
    2. Les gestacions obtingudes per FIV tenen el mateix risc d’avortament i gestació ectòpica que les obtingudes espontàniament.
    3. Les possibilitats d’anomalies genètiques i malformacions en gestacions obtingudes per FIV són semblants a les gestacions espontànies.

    Per a qualsevol consulta no dubteu en contactar amb nosaltres.