Ovodonación

A Ueg oferim el tractament de donació d’òvuls per a que estiguis més a prop del teu somni.

  • Donar òvuls

    Donar òvuls és un procediment en el qual es reben òvuls de donant per a fins reproductius. Aquests òvuls són inseminats amb el semen de la parella o bé amb semen de donant, i al final del procés, els millors embrions són transferits a la pacient.

    L’origen dels òvuls donats pot ser en fresc (l’obtenció dels òvuls es sincronitza amb la preparació endometrial de la receptora) o criopreservat (l’obtenció dels òvuls no és sincronitzada amb la receptora i per tant aquests es donaran a posteriori).

  • Per a quines pacients està indicat?

    • Dones d’edat avançada.
    • Dones amb fallida ovàrica ja sigui per menopausa, quimioteràpia o radioteràpia i fallida ovàrica precoç.
    • Dones amb malalties genètiques d’alt risc de transmetre a la descendència i que no poden ser descartades per tècniques de diagnòtic genètic preimplantacional (DGP).
    • Dones que presenten repetides fallides d’implantació o bé la resposta a l’estimulació ovàrica és molt baixa o nul·la.
  • Requisits per a ser donant

    • Majors de 18 anys i no més de 35.
    • Disposar de plena capacitat d’obrar i trobar-se en bon estat de salut psicofísica.
    • No tenir antecedents familiars amb malformacions lligades a cromosomopaties, genopaties o metabolopaties.
    • No tenir més de sis descendents, sigui o no per reproducció assistida.

    Les donants hauran de ser sotmeses a un reconeixement mèdic, amb inclusió al seu historial dels seus antecedents personals i familiars. Les proves que es realitzen són: grup sanguini, factor Rh, VDRL, screening d’hepatitis, VIH, toxoplasmosis, rubeola, herpes, virus i citomegalovirus; a més del cariotip i l’estudi de fibrosi quística.

  • Aspectes legals en la donació d’ovòcits

    La donació d’òvuls és anónima i altruista i precisa d’un consentiment escrit específic previ.  Ueg escull les donants per cada cas segons la similitud física i immunològica. Les receptores i els fills nascuts tenen dret a obtener información general de les donants que no inlcogui la seva identitat. Existeixen, però, dues excepcions que permetrien revelar la identitat de la donant ja sigui per circumstàncies extraordinàries de perill per a la vida del fill o quan procedeixi amb consentiment a les lleis processades penals. No obstant, la revelació de la identitat no implica en cap cas, la determinació de la filiació.

FECUNDACIÓ IN VITRO AMB ÒVULS DE DONANT

  • PROCEDIMENT

    Les etapes que tenen lloc en una fecundació in vitro amb òvuls de donant són les següents:

    • Estimulació ovàrica de la donant per obtenir els òvuls.
    • Preparació endometrial de la pacient receptora.
    • Punció ovàrica de la donant.
    • Fecundació in vitro dels òvuls amb posterior cultiu dels embrions que s’obtinguin.
    • Transferència embrionària en el dia 5 de desenvolupament post-fecundació.
    • Seguiment.
  • Preparació endometrial de la receptora

    L’objectiu de preparar l’endometri després de la punció és perquè aquest estigui el màxim de receptiu possible als embrions i augmentar les possibilitats de quedar embarassada. Això s’aconsegueix administrant progesterona fins, almenys, haver realitzat la prova d’embaràs a la sang materna. La preparació endometrial de la receptora pot sincronitzar-se amb l’estimulació ovàrica de la donant.

  • Què passa al laboratori? fecundació dels ovòcits i posterior cultiu embrionari

    En el laboratori es recullen els ovòcits procedents de la punció de la donant, i és en aquest moment quan sabem el número total d’òvuls obtinguts. No obstant, no podem saber el grau maduratiu dels mateixos ja que es troben envoltats per moltes cèl·lules. Només aquells ovòcits que siguin madurs tenen potencial per a ser fecundats. Sabrem el número total d’ovòcits madurs quan els “netegem” de totes les cèl·lules que els envolten.

    Paral·lelament en el laboratori es prepara la mostra de semen procedent de la parella o bé d’un donant i es procedeix a la unió de les dues cèl·lules, procés de micromanipulació en el qual s’injecta un espermatozoide dins un òvul madur. Aquesta tècnica es coneix com a ICSI, en anglès “Intra-Cytoplasmic Sperm Injection” o injecció intracitoplasmàtica de l’embrió.

    Donar óvulos Barcelona

    El dia següent es confirmen els ovòcits fecundats i es mantenen en cultiu per al seu desenvolupament fins el dia 5 post-injecció, moment en el qual hauríem d’observar un estadi específic del desenvolupament embrionari anomenat “blastocist” i moment en el qual es procedeix a la transferència embrionària i congelació (vitrificació) dels embrions de bona qualitat.

    Donación de óvulos Barcelona

    A Ueg us volem mantenir informats en tot moment, per això creiem que és molt important la comunicació amb els embriòlegs i estem en plena disponibilitat de respondre els vostres dubtes.

  • Transferència embrionària i vitrificació

    La transferència embrionària es realitza a Ueg i no requereix cap sedació. El procediment és similar a una revisió ginecològica però en aquest cas s’introdueix una cànula especial en el coll de l’úter i es disposen els embrions seleccionats a l’interior de l’úter.

    Val a dir que el nombre màxim d’embrions que es poden transferir segons la llei és de tres. Abans de la transferència s’informa als pacients dels seus embrions i es discuteix el nombre d’embrions a transferir. Tots aquells embrions que no hagin estat seleccionats per a la transferència i siguin de bona qualitat, seran vitrificats.

    Banco de óvulos Barcelona

    Seguiment

    Aproximadament als 15 dies de la transferència es realitzarà una mesura de l’hormona hCG en sang per a determinar l’existència d’embaràs. Si és positiva, al cap d’una setmana té lloc la primera ecografia per veure el sac embrionari i si tot és correcte, al cap de 15 dies es programa una segona ecografia per verificar l’existència de batec cardíac.

  • Aspectes a tenir en compte

    1. L’ús d’oòcits de donant, en els casos que sigui indicat, augmenta les possibilitats d’èxit.
    2. Normalment no tots els oòcits obtinguts a la punció generaran embrions transferibles ni susceptibles de ser congelats.
    3. Les gestacions obtingudes per FIV tenen el mateix risc d’avortament i gestació ectòpica que les obtingudes espontàniament.
    4. Les possibilitats d’anomalies genètiques i malformacions en gestacions obtingudes per FIV són semblants a les gestacions espontànies.